Dins el marc geogràfic del Pròxim Orient, que abastava des de Pèrsia fins a Anatòlia i des de la mar Mediterrània fins al golf Pèrsic, es van desenvolupar en el transcurs de tres mil·lennis nombroses civilitzacions.
La zona territorial delimitada pels rius Eufrates i Tigris va constituir un dels principals bressols de la civilització. Aquesta zona era nomenada pels grecs Mesopotàmia (Entre rius). Era una part fonamental de l’espai conegut com a Creixent fèrtil.

Taula d’argila amb un text cuneïforme. Procedent d’Umma (Tell Jokha), entre els anys 2100-2000 aC. Conté informació pel que fa a diferents activitats realitzades sota la supervisió de diferents funcionaris. Els treballadors reben un sou segons antiguitat i experiència. Alguns treballen a temps parcial. També s’hi registren nombroses morts. Museu del Palazzo Reale, Torí (Itàlia).

Fotografia: Jordi Viladoms, 2022. Palazzo Reale, Torí (Itàlia).

El pas del neolític a l’etapa històrica

· Es considera que el pas del neolític a l’etapa plenament històrica es va produir amb:

– L’aparició dels primers documents escrits.

– La superació del poblat per la ciutat.

· Aquest pas es va produir a la zona de Palestina-Síria aproximadament el 3500 aC.

· Per a facilitar l’estudi de la protohistòria mesopotàmica, els investigadors la divideixen en sis períodes culturals. Cada període té el nom del lloc on es van trobar per primera vegada els elements materials més significatius (ceràmica, utillatge, arquitectura, escultura, metalls):

– Hassuna
– Samarra
– Tell Halaf
– El Obeid
– Uruk
– Jemdet Nasr

· En conjunt, aquests sis períodes abasten una cronologia que va del 5800 aC al 2900 aC.

Mesopotàmia

Àmbit geogràfic

· Nord (Alta Mesopotàmia)

– Incloïa Subartu (zona molt extensa) i l’estepa de la Iazirah.

– En aquesta segona regió es van desenvolupar les civilitzacions d’Assíria i de Mettani (aquesta última sotmesa als hittites).

· Centre

– Integrat per Accad.

– Hi havia planes al·luvials, zones de poc relleu formades pels diposits sorrencs dels rius, situades normalment en els cursos baixos, aliniades als costats.

· Sud (Baixa Mesopotàmia)

– Integrat pel país de Sumer.

– També hi havia planes al·luvials.

L’entorn de Mesopotàmia

· Les terres mesopotàmiques connectaven amb el golf Pèrsic (en els textos era anomenat Riu Amarg), a través d’immensos aiguamolls, llacunes i pantans. Aquest espai possibilitava la ruta marítima cap als llunyans països de:

– Dilmun (illes Bahrein).
– Magan (costes del mar Aràbic).
– Melukhkha (sud d’Iran i Índia occidental).

· A la part occidental hi havia Síria. En aquesta zona hi hagué:

– L’Imperi d’Ebla.
– El país d’Amurru. D’aquí en sorgirien els fundadors del gran Imperi Babilònic.

· Al nord (al sud del Caucas):

– Urartu: era una regió muntanyosa. Hi van haver regnes petits, dominats per Assíria.

· A l’oest, i separada per la serralada del Taure:

– La península d’Àsia Menor. Hi ha una gran diversitat geogràfica. Està travessada pel rius Halis (Kissil Irmak). Hi ha nombroses illes a la costa occidental. Va ser l’àmbit dels hittites.

· Al sud de Síria, en contacte amb la costa mediterrània, hi havia:

– Fenícia.

– Canaan (anomenada més tard Palestina, nom que li va donar un dels pobles que hi van viure, els filisteus).

· Al sud de Palestina:

– El desert Aràbic.

– El passadís que comunicava l’Àsia Anterior amb Egipte.

· A l’est:

– Hi ha l’altiplà iraní, separat de Mesopotàmia per les muntanyes Zagros.

– A l’altra banda de les muntanyes Zagros hi van haver dos grans pobles iranians: els medes i els perses.

· A l’est de Sumer hi havia la ciutat d’Elam.

Gran desenvolupament

· El Pròxim Orient tingué el desenvolupament més gran del planeta entre els anys 3500 aC (data de l’aparició dels primers documents escrits) i el 331 aC (data en que el macedoni Alexandre el Gran va destruir l’Imperi persa), pel que fa a: agricultura, ramaderia, ceràmica, metal·lúrgia, escriptura, urbanisme, estats i imperis.

Pobles, llengües i escriptures

Ètnies

Els pobles que van habitar l’Àsia occidental van ser:

· Els asiànics. Es tracta d’un concepte etnogràfic que encara es troba en estudi i revisió. Entre els asiànics es distingeixen:

– Protosumeris
– Elamites
– Hurrites
– Cassites
– Protohittites

· Els semites. Estaven integrats per:

– Eblaïtes
– Accadis
– Amorreus
– Fenicis
– Arameus
– Hebreus
– Àrabs

· Els indoeuropeus. Estaven integrats per:

– Hittites
– Medes
– Perses

Llengües

· Aquests pobles parlaven nombroses llengües i dialectes, però moltes vegades no necessàriament es corresponien ètnia i llenguatge.

· Les llengües semites

– L’accadi. Tenia dos derivats: l’assiri i el babiloni.

– L’arameu. Al final del primer mil·lenni es parlava a gairebé tot el Pròxim Orient.

· La llengua sumèria

– El seu origen és desconegut.

– Es mantingué com a llengua litúrgica fins a gairebé el final de la civilització assírio-babilònica.

· Les llengües indoeuropees

– La hittita. Es parlava a l’Àsia occidental.

– Les llengües luvita i palaïta van ser assimilades per la hittita.

– El persa.

L’escriptura

· Es practicava sobre tota mena de materials.

· L’escriptura cuneïforme: era el resultat de la impressió d’una canya agusada sobre una taula d’argila encara tova.

· S’utilitzaven caràcters jeroglífics i ideogràfics.

· També van existir llengües d’estructura alfabètica.

Els sumeris

· Moltes cultures d’aquests períodes van conèixer un avenç molt notable gràcies a l’impuls dels sumeris (sag-gig-ga o «caps negres»).

· Era un poble d’origen ètnic desconegut que va arribar a Mesopotàmia des d’algun lloc de l’exterior, possiblement d’alguna regió de la mar Càspia, d’Afganistan o fins i tot de l’Índia –com defensen alguns especialistes–.

· A l’arribar a Mesopotàmia, els sumeris van entrar en contacte amb els semites, als quals van dominar.

· Els sumeris van aixecar les primeres ciutats (uru). Aquestes es van estructurar políticament com a petits estats independents.

 

Autor de l’article i fonts consultades

Autor de l’article: Jordi Viladoms, juny de 2024.

Bibliografia consultada:

· Ripoll Perelló, Eduard (coordinació científica) / Tusell, Silvia (secretària de coordinació) / Balasch i Recort, Manuel; Fernández Vega, Ana; Lara Peinado, Federico; Muñoz Amilibia, Ana María; Padró i Parcerisa, Josep; Ripoll i López, Sergio; Ripoll Perelló, Eduard; Ruiz Zapatero, Gonzalo; Schobinger, Juan; Villalba i Varneda, Pere (redactors): Gran Història Universal. Volum 1. Prehistòria i Història Antiga. Edicions 62. Barcelona, 2000.

· Blázquez Martínez, José Mª: Historia Universal. Vol. 1. Prehistoria y primeras culturas. Instituto Gallach, Océano Grupo Editorial. Barcelona, 1994.