Pressionat per la desastrosa situació de crisi econòmica i de la hisenda, Lluís XVI decidí convocar els Estats Generals (24 de gener de 1789), fixant la seva obertura per a principis de maig del mateix any. Pensava que es trobarien solucions, però no va ser així, ja que topà amb les fermes reivindicacions del tercer estat.

5 de maig de 1789: obertura dels Estats Generals a Versalles.

Fotografia: Jordi Viladoms, 2021. Musée Carnavalet, París.

· 27 de desembre de 1788: el rei va publicar el reglament per tal d’organitzar els comicis on s’elegirien els representants que assistirien a la reunió dels Estats Generals.

· Es decretà la llibertat de reunió i d’expressió. El monarca, tot seguit, va demanar als tres estaments que fessin propostes pel que fa a la manera que s’havien d’organitzar els Estats Generals. Això va donar lloc a múltiples debats públics. Van aparèixer centenars de fulletons polítics. Es publicaren molts cahiers de doléances (quaderns de greuges).

· Va destacar l’opuscle Què és el tercer estat? de l’abat Sieyès, en que defensava el paper del tercer estat en la societat.

· El deteriorament de la situació política i econòmica va fer que es produïssin esclats de violència als carrers de París.

· Als primers mesos de 1789 es van produir revoltes camperoles al Delfinat, al Llenguadoc i a la Provença. Alguns nobles van ser assassinats.

· Els dies 11 i 12 de març de 1789, a Reims, una multitud de persones va assaltar els forns de pa, els graners i els dipòsits de l’Església, malgrat la presència de guarnicions militars. A Marsella i a La Rochelle van esclatar motins semblants.

· Els burgesos, que eren majoritaris en la representació del tercer estat, van agrupar-se en l’anomenat partit patriota.

· La primera discussió va ser sobre la qüestió del vot:

– El vell sistema establia que els diferents estaments s’havien de reunir en cambres separades, i que cada cambra havia de votar com una unitat.

– Al setembre de 1788 el Parlament de París ja havia votat a favor del vell sistema, cosa que afavoria al primer i al segon estament (clergat i aristocràcia).

– Els membres del tercer estat estaven en contra d’aquest sistema, perquè ells representaven més del 90 % dels francesos, i el seu nombre de diputats era molt més gran que el de la noblesa i el clergat. La seva opinió no quedava reflexada de manera equitativa.

– Per això, el tercer estat demanava que el vot fos per cap i que les deliberacions es fessin en una sola cambra, en presència dels tres estaments.

· Els comicis per a l’elecció dels representants dels tres estaments es van fer a la primavera de 1789. Com a resultat, la representació dels estaments de cara a la reunió dels Estats Generals va quedar configurada de la següent manera:

– Pel que fa al tercer estat, la burgesia va obtenir el major nombre de diputats: 576.

– L’estament eclesiàstic va estar representat per uns 300 diputats. Entre ells van haver-hi 50 prelats i altes dignitats. La resta eren clergues i rectors de parròquies. Molts d’ells defensaven al tercer estat.

– Pel que fa a l’estament nobiliari, els seus representants devien sumar uns altres 300 diputats. Entre ells van tenir molt protagonisme uns cent aristòcrates que no estaven gens disposats a renunciar a cap dels seus privilegis, i que defensaven la pervivència de l’ordre social existent.

– No hi van participar membres de les masses populars urbanes ni de la pagesia, ja que el seu nivell de formació era escàs o nul, i es trobaven al marge de la vida política.

28 d’abril de 1789: tropes al Faubourg Saint-Antoine. Aiguafort de Claude L’Épine i Claude Niquet. 1802. Musée Carnavalet, París. Els treballadors de la indústria Réveillon, de papers pintats, van provocar la destrucció de la fàbrica. La seva activitat es va reprendre el 1792.

Fotografia: Jordi Viladoms, 2021. Musée Carnavalet, París.

Obertura del Estats Generals: 5 de maig de 1789, a Versalles

· Lluís XVI confiava que en l’Assemblea només s’hi tractarien temes econòmics. Per això, va pronunciar un discurs d’obertura en el qual va explicar clarament el motiu de la convocatòria: els impostos.

· Però les aspiracions dels diputats de la burgesia anaven més lluny, tot reclamant:

– Reformes fiscals.

– Supressió de privilegis de l’aristocràcia.

– Establiment d’un règim polític constitucional.

– I pel que fa a la presa de decisions de l’Assemblea, demanaven que els vots fossin per cap i que les deliberacions es fessin en una sola cambra.

· En canvi, la noblesa:

– Seguia convençuda que el vot havia de ser per estament, i que les deliberacions es fessin en diferents cambres separades.

– No volia renunciar a cap dels seus privilegis fiscals i socials.

– Volia aconseguir una participació més gran en la política.

– Rebutjava la igualtat de drets per a exercir càrrecs públics.

· Per la seva banda, els eclesiàstics no es manifestaven gaire combatius si les qüestions no els afectaven directament. Fins i tot una part del baix clergat recolzava les reivindicacions del tercer estat.

· La qüestió del vot va seguir sense resoldre’s, perquè el rei, sempre indecís, tendia a defensar les prerrogatives de la noblesa, deixant de banda les reivindicacions de la burgesia.

El triomf del tercer estat: la creació de l’Assemblea Nacional

· 17 de juny de 1789: els membres del tercer estat, liderats pel comte de Mirabeau i l’abat Sieyès, es van autoproclamar Assemblea Nacional, declarant-se únics representants de la nació.

· Mirabeau va declarar:

«Som aquí per voluntat del poble i només ens retirarem per la força de les baionetes.»

· 19 de juny: alguns membres del clergat es van unir al tercer estat. Però la noblesa i la monarquia es van mantenir forts en les seves posicions.

· 20 de juny: Lluís XVI, influït pels seus juristes i cortesans, exigí la dissolució de l’autoproclamada Assemblea Nacional, i va ordenar que es tanqués la sala de reunions del tercer estat.

· Al trobar la sala tancada, els membres del tercer estat es van reunir en un saló proper, el del Jeu de Paume.

· Els assistents van decidir fer jurament de no separar-se fins després que fos establerta una Constitució per al regne. Va ser el “Jurament del Joc de Pilota”.

· Això suposava un desafiament del tercer estat contra la monarquia absoluta.

· Jean-Sylvain Bailly, president del tercer estat, va proclamar que els membres de l’Assemblea Nacional juraven no separar-se mai, i que es tornarien a reunir tants cops com ho requerissin les circumstàncies, fins que no s’establís una Constitució.

· El jurament va ser signat per 576 dels membres del tercer estat, més alguns membres dels altres dos estaments. La Revolució ja estava en marxa, perquè el tercer estat s’havia atribuït el caràcter d’Assemblea Nacional. Defensava que, a partir d’aquell moment, la sobirania i l’autoritat política residiria en aquest cos, i no en el rei.

· 23 de juny: el rei es va veure obligat a cedir. Va publicar un programa de trenta-cinc punts, permetent que el tercer estat augmentés la seva representació.

· A l’endemà, la majoria del clergat i 47 diputats de la noblesa es van incorporar a l’Assemblea Nacional.

· Els quatre-cents electors de París¹ van organitzar un servei de vigilància per tal de vetllar per la seguretat de l’Assemblea Nacional.

¹ Els electors eren les persones elegides per les seccions electorals en sufragi directe i eren els encarregats de designar, en elecció secundària, als diputats per als Estats Generals.

· 27 de juny: Lluís XVI convidà als seus «fidels aristòcrates i eclesiàstics» més reticents a acceptar els fets consumats i unir-se a l’Assemblea Nacional.

· La revolució liberal s’havia dut a terme. El rei, a l’autoritzar que l’Assemblea Nacional redactés una Constitució, cedia el poder legislatiu als representants de la nació, representada pels diputats elegits.

· Però Lluís XVI seguí indecís, perquè els membres de la cort, especialment la seva muller Maria Antonieta, que era molt hostil al tercer estat, i els seus germans, li deien que la seva autoritat reial estava sent injuriada. Dubtava entre deixar que transcorressin els esdeveniments, o mobilitzar les tropes per a dissoldre l’Assemblea Nacional. Quan va decidir prendre mesures ja era massa tard.

· 11 de juliol: el rei va decidir fer un altre gest absolutista, destituint el seu ministre Necker, sospitós de liberalisme, i el substituint-lo per l’aristòcrata Breteuil, partidari de reprimir les noves idees i de fer un desplegament de tropes.

· Tot seguit, es va ordenar el desplegament de 18.000 soldats als voltants de Versalles i als ravals de París.

Creació de l’Assemblea Nacional Constituent

· 9 de juliol: l’Assemblea Nacional es mantingué ferma, i es va declarar Assemblea Nacional Constituent. Jean-Sylvain Bailly en va ser nomenat president.

· La destitució de Necker i el desplegament de tropes als voltants de Versalles van fer que entre el poble s’extengués el rumor d’un «complot aristocràtic» contra els representants de la nació.

· Les masses populars de París es van revoltar.

· 13 de juliol: el Comitè de Vigilància, creat pels electors burgesos, va substituir els membres de l’Hôtel de Ville (Ajuntament) de París.

· 15 de juliol: Bailly (que ja havia estat nomenat abans president de l’Assemblea Nacional Constituent) va ser nomenat alcalde.

Autor de l’article i fonts consultades

Autor de l’article: Jordi Viladoms, maig de 2024.

Bibliografia consultada:

· Pirenne, Jacques: Historia Universal. Las grandes corrientes de la historia. Volumen V. La Revolución francesa. Editorial Éxito. Barcelona, 1973. Traducció de: López Oliván, Julio; Plá, José; Tamayo, Manuel.

· Palacios Bañuelos, Luis: Historia Universal. Vol. 15. Siglo XIX. Instituto Gallach, Océano Grupo Editorial. Barcelona, 1994.

· Tusell, Javier (coordinació científica); Tusell, Sílvia (secretària de coordinació); Egido, Ángeles / Vidal, Florentina / Sepúlveda, Isidro (redactors/es): Gran Història Universal. Volum 4. Segle XIX (2). Edicions 62. Barcelona, 2000.