La presa de la Bastilla és un dels esdeveniments més coneguts de la Revolució Francesa. Va passar el 14 de juliol de 1789, després que una multitud formada per burgesos i obrers del barri de Saint-Antoine de París s’hagués endut armes i canons de l’edifici dels Invalides. Als dies següents es formà un nou consell municipal a l’Hôtel de Ville. La família reial es va veure obligada a abandonar el palau de Versalles i va ser conduïda a París, enmig de la multitud. Un cop a la capital, Lluís XVI va reconèixer l’escarapel·la tricolor (blanca, vermella i blava), isada per primera vegada. Aquests fets van anar seguits de la Gran Por. Les cases senyorials i les abadies van patir assalts i destruccions. La violència es va estendre per tot el país. Aquell mateix estiu, l’Assemblea Nacional va proclamar els Decrets d’Agost, que significava, si més no en teoria, l’abolició del feudalisme.
14 de juliol de 1789: la presa de la Bastilla. Oli de Jean-Baptiste Lallemand, 1789. Musée Carnavalet, París.
Fotografia del quadre: Jordi Viladoms, 2019. Musée Carnavalet, París.
· El provost dels mercaders de París, Jacques de Flesselles (càrrec equivalent a alcalde) es negà a entregar armes a la multitud. El mateix 14 de juliol va ser assassinat a la sortida de l’Hôtel de Ville.
Es creu que aquest retrat correspon a Jacques de Flesselles, últim provost dels mercaders de París (càrrec equivalent a alcalde). Oli de Donat Nonnotte, 1768. Musée Carnavalet. París.
Fotografia del retrat: Jordi Viladoms, 2019. Musée Carnavalet, París.
14 de juliol de 1789: assassinat de Jacques de Flesselles, a la sortida de l’Hôtel de Ville. Oli de Jean-Baptiste Lallemand, 1789. Musée Carnavalet, París.
Fotografia del quadre: Jordi Viladoms, 2019. Musée Carnavalet, París.
· Enmig d’una gran efervescència popular, la milícia ciutadana i les classes populars començaren a buscar armes en arsenals i edificis públics, com els Invàlids o la Bastilla.
Matí del 14 de juliol de 1789: el poble de París, sortint dels Invalides, després d’apoderar-se de les armes i canons que va trobar. Després, la multitud es va dirigir a la Bastilla. Oli de Jean-Baptiste Lallemand, 1789. Musée Carnavalet, París.
Fotografia del quadre: Jordi Viladoms, 2019. Musée Carnavalet, París.
· 14 de juliol: una massa formada per burgesos i obrers del barri de Saint-Antoine va anar a la Bastilla. Es trobava mal defensada per un centenar de soldats.
· La multitud rebel no tenia comandants. Estava formada per persones de totes classes, mal equipades i inexpertes pel que fa a l’ús d’armes.
· La Bastilla era una fortalesa reial que s’havia construït dins del terme de la ciutat, a la baixa Edat Mitjana, en temps del rei Carles V de França, per a atemorir la població. Servia d’arsenal, i al mateix temps de presó. S’havia convertit en un element odiat, símbol dels mètodes tirànics de l’antic règim. En aquesta fortalesa hi eren empresonades persones de certa influència, que així es lliuraven de ser recloses en presons comuns.
· El governador de la Bastilla, el marquès de Launay, es negà a entregar l’armament que se li demanava. Ordenà que s’emplacessin canons a les troneres, mentre la multitud clamava perquè es retiressin.
El marquès de Launay, governador de la Bastilla. Musée Carnavalet, París.
Fotografia del quadre: Jordi Viladoms, 2019. Musée Carnavalet, París.
· La massa enfervorida va assetjar la Bastilla durant vàries hores. Finalment, uns quants assaltants van aconseguir entrar a la fortalesa. Alguns soldats es van unir als revoltats. Aquests van apoderar-se de cinc canons.
· Uns cent assaltants van resultar morts durant els esdeveniments. Això va encendre la ràbia d’una part dels participants. Sis soldats de la guarnició van resultar morts.
· La fortalesa es va haver de rendir. El governador, Launay, va ser detingut pels revoltats, i conduït a l’Ajuntament. Durant el trajecte va ser assassinat.
· També va ser assassinat l’alcalde de París, Flesselles (càrrec aleshores conegut com a provost dels mercaders de París). Al llarg del conflicte també van morir els intendents Foullon (encarregat de les Finances) i el seu gendre Bertier de Sauvigny, membre de la generalitat de París.
· Les claus de la fortalesa van ser entregades a M. Brissot de Warville, el qual, anys abans, havia estat presoner a la Bastilla.
· Només van ser alliberats set presoners, els únics que hi havia. En definitiva, la presa de la Bastilla va tenir un efecte real molt limitat. Però adquirí un gran simbolisme, i ha perdurat com un dels esdeveniments més famosos de la Revolució Francesa.
Jean-Henri Masers, cavaller de Latude, mostrant la Bastilla. Oli sobre llenç d’Antoine Vestier. Obra presentada al Saló de 1789. Musée Carnavalet, París. Masers (1725-1805) va ser empresonat a causa d’unes intrigues que havia dut a terme per tal de guanyar-se el favor de Madame de Pompadour. Es va evadir de la presó tres vegades (1750, 1755 i 1765). El 1784, finalment, fou posat en llibertat. El 1789 es va presentar com un símbol de la llibertat. Publicà les seves memòries i entregà a l’Hôtel de Ville de París unes eines que havia utilitzat per a fugir de la presó.
Fotografia del quadre: Jordi Viladoms, 2021. Musée Carnavalet, París.
· El 14 de juliol va significar l’entrada en escena de les masses populars als carrers de París. L’autoritat del rei havia arribat a la fi, al perdre el control de la capital.
· Després, la Bastilla va ser enderrocada. Pierre-François Palloy, empresari, va ser l’encarregat de la demolició.
Retrat de Pierre-François Palloy, conegut com «el Patriota», empresari encarregat de la demolició de la Bastilla, vestit amb l’uniforme de la Guàrdia Nacional. Oli d’A. Donchery, 1789. Musée Carnavalet, París.
Fotografia del quadre: Jordi Viladoms, 2021. Musée Carnavalet, París.
La Bastilla, durant els primers dies de la seva demolició. Oli d’Hubert Robert, 1789. Musée Carnavalet, París.
Fotografia del quadre: Jordi Viladoms, 2021. Musée Carnavalet, París.
Model reduït de la Bastilla. Obra anònima realitzada entre 1789 i 1794, sota la direcció de l’empresari Pierre-François Palloy. Aquest model es va tallar en una de les pedres de la fortalesa. Se’n van fer vuitanta-tres d’iguals, que van ser enviats a tots els departaments francesos, per tal de recordar la presa de la Bastilla. Musée Carnavalet, París.
Fotografia: Jordi Viladoms, 2021. Musée Carnavalet, París.
· Bailly aconsellà al rei que ordenés la retirada les tropes que envoltaven la ciutat, perquè la seva presència estava exacerbant els ànims de la població. El va aconseguir convèncer.
· El monarca es va veure obligat a reconèixer el nou govern municipal de París, format per un comitè de ciutadans. A més, va ordenar als clergues i als nobles contumaços que s’integressin a l’Assemblea Nacional. Davant del poble va voler mostrar-se com a benèvol, transigent i protector.
· Lluís XVI va refusar emprendre una lluita sagnant contra els seus súbdits i es va presentar davant de la Constituent per tal d’anunciar la retirada de les tropes i la tornada al poder de Necker.
· 15 de juliol: els electors burgesos van organitzar una milícia ciutadana, sota el comandament del marquès de La Fayette (heroi de la Independència nordamericana): la Guàrdia Nacional, per tal de restablir l’ordre i frenar l’allau de saquejos.
La Fayette, comandant general de la Guàrdia Nacional. Retrat de Philibert-Louis Debucourt, 1790. Musée Carnavalet, París.
Fotografia: Jordi Viladoms, 2021. Musée Carnavalet, París.
· La Fayette, per tal de crear una insígnia, va combinar els colors de la ciutat de París (vermell i blau) amb el blanc de la casa de Borbó. Així doncs, l’emblema tricolor francès va sorgir de la Revolució. Era una fussió entre l’antic i el nou.
· 17 de juliol: el rei, després d’acceptar el nou règim, es traslladà a París i fou rebut a l’Ajuntament que s’acabava de constituir.
· Dies després, l’Ajuntament de París es transformà en una institució legal.
· L’Hôtel de Ville estava integrat per 122 regidors, elegits per les 70 seccions electorals de la capital.
· Els regidors eren elegits per sufragi censatari, un tipus de sufragi segons el qual calia pagar un determinat cens per a poder ser elegit com a elector. Els regidors pertanyien als nivells més alts de les classes burgesa, intel·lectual i mercantil.
· 18 de juliol: Camille Desmoulins va començar a publicar un nou periòdic: La France Libre. Defensava el republicanisme. Però la idea d’instaurar una república encara era molt incipient i minoritària.
Retrat de Camille Desmoulins, editor del periòdic La France Libre. Musée Carnavalet, París.
Fotografia del quadre: Jordi Viladoms, 2021. Musée Carnavalet, París.
· 27 de juliol: l’escarapel·la tricolor, en la que s’ajuntaven el color blanc del rei amb els colors vermell i blau de la ciutat de París, va ser enarborada per primera vegada a l’Hôtel de Ville. Lluís XVI l’acceptà, per a intentar demostrar que estava d’acord amb la Revolució.
L’escarapel·la tricolor francesa (vermella, blanca i blava) fou enarborada per primer cop al juliol de 1789, a l’Hôtel de Ville de París.
· La presa de la Bastilla va suposar una inflexió en el curs dels esdeveniments. Les revoltes es van extendre a la majoria de pobles i ciutats principals de França (Marsella, Estrasburg, Rouen i Rennes). Les capes altes de la població es van atemorir.
· El rei havia perdut el control dels esdeveniments. L’oligarquia que recolzava la monarquia de dret diví es trobà separada de la nació, i les institucions monàrquiques es van esfondrar. Es manifestà ben aviat que havia desaparegut l’autoritat. L’anarquia resultant va generar un sentiment de pànic a tota França, com a conseqüència dels disturbis que es van produir.
· Molts partidaris del rei, al veure que la seva autoritat es deteriorava, van començar a témer per les seves vides, i van decidir emigrar. El germà del rei, va ser un d’ells. Els exiliats es van escampar per tota Europa. Van deixar de França amb l’esperança que el rei tornaria a recuperar la seva autoritat.
· Juliol-octubre de 1789: els conflictes van passar de les ciutats al camp. Fins aquell moment, els pagesos eren considerats apolítics o reaccionaris. La gran massa de la població, la pagesia, pobra i mal alimentada, no havia estat tinguda en compte. Ningú no havia pensat que els pagesos tinguessin cap dret a elegir el règim polític que volien.
· Des de finals de juliol a principis d’octubre molts pagesos van participar a la Gran Por (La Grande Peur). Va ser un fenomen espontani i desorganitzat. A moltes regions de França els pagesos van amotinar-se i van dur a terme atacs als símbols clau del feudalisme, incloent cases aristocràtiques, esglésies, abadies i castells. Molts van destruir les tanques, van apropiar-se de parcel·les petites i de boscos. Es van negar a pagar els censos senyorials. Es formaren bandes armades de camperols. S’incendiaren arxius on es guardaven les llistes de censos i servituds.
· Els administradors reials, a les ciutats provincials, es trobaven paralitzats pel terror, i els seus subordinats es negaven a complir les ordres.
· El camp va deixar de proveir la ciutat, i a tot arreu la població rural exigí l’abolició de les obligacions feudals que els nobles intentaven mantenir.
· Nombrosos nobles van renunciar voluntàriament als seus drets. Però els que s’hi van negar van ser víctimes d’assalts, saquejos i assassinats.
· A Lió, Amiens, Bordeus, Dijon, Nantes, Rouen i Montpeller, els electors, seguint l’exemple dels de París, van obligar els ajuntaments a compartir el poder amb els delegats nomenats per ells.
· Quan els magistrats reials van ser apartats de les seves funcions, les tropes, que a molts llocs havien deixat de rebre les seves pagues, es van amotinar.
· Davant de la desaparició de l’Estat, molts ajuntaments es veieren obligats a substituir-lo, per tal de resoldre les necessitats més urgents de l’administració, assegurar l’ordre i la seguretat.
· Les municipalitats van ser reemplaçades per comunes revolucionàries.
· Per tot arreu es van crear milícies ciutadanes.
· França es disgregà en municipis autònoms. El país es convertí en una federació de municipis.
Els Decrets d’agost
· 4 d’agost, a la nit: l’Assemblea Nacional va adoptar un conjunt de mesures que significaven, si més no en teoria, l’abolició del feudalisme. Aquestes mesures van ser conegudes com a «Decrets d’Agost».
· Aquesta sessió va durar fins les 3h de la matinada, en una atmosfera d’entusiasme.
· Diversos nobles d’idees liberals van decidir voluntàriament abandonar els seus drets senyorials.
· 11 d’agost: va ser aprovat el decret final. No va quedar res de l’antiga estructura de la societat francesa, que s’havia basat en el privilegi i la desigualtat.
· Es decretà l’abolició, sense indemnització, de drets i deures, tant feudals com de censos, i de la servitud personal.
· Es suprimí la venda d’oficis de judicatura i ajuntaments (càrrecs venals). A partir d’aquell moment, la justícia s’impartiria gratuïtament.
· Es van abolir per sempre els privilegis pecunaris, personals o reials, en matèria de subsidis.
· Els impostos es cobrarien sobre tots els ciutadans i a partir de tots els béns, de manera equitativa.
· Tanmateix, el feudalisme no va desaparèixer completament. La societat francesa era molt gran i les relacions feudals van seguir presents inevitablement. Tot i això, els decrets del 4 d’agost van marcar una fita molt important.
Autor de l’article i fonts consultades
Autor de l’article: Jordi Viladoms, maig de 2024.
Bibliografia consultada:
· Davies, Paul: La Revolución francesa. Una breve introducción. Alianza Editorial. Madrid, 2014. Traducció al castellà realitzada per: Galmarini Rodríguez, Marco Aurelio.
· Pirenne, Jacques: Historia Universal. Las grandes corrientes de la historia. Volumen V. La Revolución francesa. Editorial Éxito. Barcelona, 1973. Traducció de: López Oliván, Julio; Plá, José; Tamayo, Manuel.
· Palacios Bañuelos, Luis: Historia Universal. Vol. 15. Siglo XIX. Instituto Gallach, Océano Grupo Editorial. Barcelona, 1994.
· Tusell, Javier (coordinació científica); Tusell, Sílvia (secretària de coordinació); Egido, Ángeles / Vidal, Florentina / Sepúlveda, Isidro (redactors/es): Gran Història Universal. Volum 4. Segle XIX (2). Edicions 62. Barcelona, 2000.