Els sumeris, un poble de procedència desconeguda, ocuparen la baixa Mesopotàmia a partir de l’any 3500 aC, durant el període d’Uruk, en plena fase del Bronze Antic. Alguns investigadors creuen que ho van fer abans, durant l’última fase del període d’El Obeid. No se sap és si l’establiment dels sumeris va ser en un sol bloc, o si va ser producte d’una filtració paulatina. S’ignora el seu origen ètnic i procedència. A Mesopotàmia hi van trobar els semites, als que van dominar.
Els sumeris van inventar l’escriptura i van aixecar les primeres ciutats.

Segell cilíndric del Període Protodinàstic III (entre 2450 i 2330 aC). Museu del Palazzo Reale, Torí (Itàlia).

Fotografia: Jordi Viladoms, 2022. Palazzo Reale, Torí (Itàlia).

Els sumeris

· Durant el’última fase del període d’El Obeid* i sobretot durant el període d’Uruk, Mesopotàmia van conèixer un avenç molt notable gràcies a l’impuls dels sumeris (sag-gig-ga o «caps negres»).

* El període d’El Obeid té quatre subdivisions: I: 5600-5000 aC / II: 5000-4500 aC / III: 4500-4100 aC / IV: 4100-3500 aC.

· Era un poble d’origen ètnic desconegut que va arribar a Mesopotàmia des d’algun lloc de l’exterior, possiblement d’alguna regió de la mar Càspia, d’Afganistan o fins i tot de l’Índia –com defensen alguns especialistes–.

· S’ignora si van arribar en bloc, o si la seva infiltració va ser lenta.

· A l’arribar a Mesopotàmia, els sumeris van entrar en contacte amb els semites, als quals van dominar.

– Els sumeris es van instal·lar sobretot al sud, al país de Sumer.

– Els semites, al nord.

– Entre sumeris i semites hi hagué una zona intermitja: la regió del riu Diyala (a la Mesopotàmia central).

· Els sumeris van aixecar les primeres ciutats (uru). Aquestes es van estructurar políticament com a petits estats independents.

· Uruk, ciutat de la baixa Mesopotàmia, va ser una veritable capital. Exercí un poder centralitzat. Els seus temples i palaus van ser els centres de l’autoritat. Es va fer necessària una administració i una comptabilitat (desenvolupada pels escribes). Al cim de tota l’estructura hi havien els sacerdots i els reis. Però es considerava que l’autoritat suprema de les ciutats eren els déus, i que els reis n’eren els seus representants a la Terra.

· La cultura d’Uruk i el fenomen de l’urbanisme s’expandí del sud cap al centre i el nord de Mesopotàmia, així com també cap a la perifèria (Anatòlia, Palestina, Síria, Iran…).

· Hi hagué un gran desenvolupament de l’agricultura, amb la construcció de canals i sistemes d’irrigació de les terres. Els pagesos produïen els aliments, amb els quals es mantenien els artesans i el personal de temples i palaus. La ramaderia també tingué un gran desenvolupament. A les ciutats sorgiren tot tipus d’oficis artesans (terrisaires, forners, carnissers…). Aparegué tota una jerarquia derivada del treball: mestres, obrers, aprenents… i amb ella, sorgí una diferenciació i una estratificació social.

· El comerç s’expandí, amb intercanvis entre diferents ciutats i enclaus comercials. Les zones que eren riques en metalls van adquirir molta importància. La baixa Mesopotàmia era una zona desèrtica i li mancaven pedres dures; per això, es va veure obligada a importar aquest material d’altres zones.

· En aquest capítol ens centrarem en els períodes durant els quals hi hagué el domini dels sumeris:

– El període d’Uruk

– El període de Jemdet Nasr

– El període Protodinàstic

Transformacions i avenços tècnics

· Els primers grans avenços i transformacions es van produir durant els períodes d’Obeid, d’Uruk i de Jemdet Nasr es van produir grans avenços i transformacions tècniques:

– Es van construir canals per a irrigar les terres de conreu.

– Aparegué el torn de terrissaàire.

– Començà a desenvolupar-se la fusió de metalls.

– Van sorgir les primeres ciutats.

– Va aparèixer el motlle per a maons.

– Sorgí el segell. S’utilitzaven contramarques (segells que es posaven en els fardells).

– En algun moment del període d’Uruk s’inventà l’escriptura.

El període d’Uruk i el sorgiment de les ciutats

· En aquest període tingué lloc l’anomenada «revolució urbana»: sorgí a l’Orient Mitjà, concretament a la baixa Mesopotàmia, durant l’edat del Bronze.

· Tot i que l’expressió «revolució urbana» ens suggereix un canvi sobtat i ràpid, hem d’entendre que va ser el resultat d’un procés molt lent, operat durant segles.

Restes arqueològiques d’Uruk.

· S’observen dos períodes diferenciats:

– Uruk antic: 3500-3200 aC.

– Uruk recent: 3200-3000 aC.

· Podríem dir que la ciutat d’Uruk va ser la primera ciutat de la història. La seva cultura s’expandí cap a d’altres zones. El fenomen de l’urbanisme s’irradià des de la baixa Mesopotàmia i també des de la regió d’Accad (Mesopotàmia central).

· En aquest període ja podem afirmar clarament que els sumeris es trobaven establerts a Mesopotàmia.

· Les zones que van rebre la influència de la cultura d’Uruk van ser el curs mitjà i superior de l’Eufrates, l’Anatòlia sud-oriental, l’Iran sud-occidental i Síria.

Quins factors hi van contribuir?

· Demogràfics.

· Tecnològics.

· Organitzatius.

· Engrandiment de les propietats agrícoles.

Amb el sorgiment de l’urbanisme van aparèixer paulatinament:

· L’estat.

· L’estratificació econòmica i social.

· L’ús de l’escriptura.

· La separació entre la producció primària d’aliments i les tècniques artesanals especialitzades.

Del camp a la ciutat

· Els poblats (on s’hi practicava l’agricultura i la ramaderia) van anar restant subordinats als grans centres urbans. La gent del camp van anar emigrant a les ciutats.

· Amb l’existència d’excedents d’aliments, les persones de les ciutats dedicades a oficis especialitzats van poder dedicar-se a les seves tasques sense preocupar-se de produir ells mateixos els aliments.

· Al seu torn, els productors d’aliments podien rebre productes fets pels artesans.

· Al controlar les tècniques, els artesans van adquirir prestigi social i cultural sobre la resta de la població (possiblement un 80 % del total).

· A les ciutats, l’estrat superior era ocupat pels sacerdots i els reis. Els escribes tenien un gran prestigi, perquè tenien funcions administratives.

· En l’àmbit urbà aparegueren els temples i els palaus, complexos d’edificis que diferenciaven les ciutats dels poblats. Es van construir santuaris sagrats, zigurats i edificis administratius. Un dels recintes sagrats d’Uruk és conegut com Eanna.

· Els recintes sagrats van tenir reconstruccions i ampliacions al llarg del temps.

· Uruk era una veritable capital, perquè controlava el territori del voltant, incloent les ciutats menys importants, com Èridu i Tell Uqair.

· Es calcula que en el seu temps de màxim esplendor tingué uns 35.000 habitants i exercia una influència sobre una àrea de 60 x 40 quilòmetres.

· Al voltant de la ciutat hi havia agricultors; la seva feina depenia molt de la ciutat.

· Van aparèixer noves formes de ceràmica, amb becs i nanses.

Els temples

· Estaven dedicats al culte religiós.

· Eren considerats les cases dels déus.

Els palaus

· Hi vivien els reis i els membres de la seva cort.

· Eren centres administratius.

· Tenien magatzems on s’hi guardaven els excedents d’aliments.

· També s’hi duien a terme feines artesanals.

· Els escribes eren els encarregats de dur a terme una comptabilitat, mitjançant l’escriptura i els arxius.

· Tant als temples com als palaus hi havia edificis on hi vivien els treballadors dedicats a les tasques esmentades.

· Així doncs, podríem dir que els treballadors espacialitzats treballaven per a l’estat. Formaven una elit social, política i econòmica.

· Els productes artesanals els feien en sèrie.

· Sorgí una jerarquia: mestres artesans; obrers; aprenents.

· Els treballadors rebien el seu pagament en funció de la seva capacitat i dels càrrecs que tenien. Això va portar a una estratificació social.

Època de riquesa

· Va ser una època de molta riquesa. Ho demostren les excavacions efectuades a:

– Godin Tepe: a les muntanyes Zagros.

– Çatalhöyük: a l’alt Eufrates.

– Nínive: és convertí en una ciutat important d’Assíria a l’any 2900 aC.

– Tell Brak: a la zona del riu Khabur.

· Moltes d’aquests centres eren importants per a Uruk, i constituïen una mena de colònies, per a l’obtenció de metalls, pedres dures i fusta. Possiblement ja tenien una estructura política, però sembla ser que depenien d’Uruk.

· Gràcies als arqueòlegs coneixem les característiques de moltes ciutats que van gaudir d’un auge en aquella època:

· Nippur

– Ciutat situada a l’oest d’Uruk.

– Tenia un recinte sagrat, amb un temple i un zigurat. Estava dedicat al déu Enlil. Va ser construït per Urnammu (fundador de la tercera dinastia d’Ur).

– També hi hagué un temple dedicat a la deessa Inanna.

– Hi vivien i hi treballaven molts escribes.

– El traçat del seus carrers era rectangular.

· Ur

– Va estar governada per diferents reis, com Urnammu, Xulgi i Amar-Sin.

– Tenia dues muralles (una interior i una altra exterior) fetes amb tova.

– Contenia un temple i un zigurat, dedicats al déu llunar Narna.

– Hi havia una ciutadella, residències i palaus.

· Sippar

Tenia un temple consagrat a l déu-sol Xamaix.

· Susa

Capital elamita, situada al nor-oest d’Uruk.

· Habuba Kebira

Ciutat de l’Eufrates, a Síria.

La regió d’Anatòlia durant el període d’Uruk

· Hi havia molt coure. Per això, s’hi desenvolupà una metal·lúrgia més avançada que a Mesopotàmia.

· Tenia moltes zones de pastura.

· Hi havia boscos.

· Tenia òptimes condicions per a l’agricultura.

· Mantenia relacions comercials amb el sud.

La crisi de la cultura d’Uruk

· La crisi s’originà a partir del moment que els habitants de les diferents zones van començar a abandonar les formes culturals d’Uruk.

· Habuba Kebira desaparegué.

· A Malatya s’hi establí una nova població, sense organització política ni administrativa.

· La cultura d’Uruk deixà empremta en la tecnologia i molts aspectes polítics i socials. Però la seva decadència va fer que es tornés a una cultura basada en la vida en poblats.

El període de Jemdet Nasr

· Va ser entre els anys 3000 i 2800 aC, al centre de Mesopotàmia.

· Inicialment, la seva població vivia d’una economia d’oasi, i també de la ramaderia i de la pesca.

· La influència d’aquesta cultura s’expandí cap a la vall del riu Diyala, on hi havia la ciutat de Kix.

· Hi hagué un notable desenvolupament de l’urbanisme.

· La seva ceràmica tenia una decoració monocroma o policroma senzilla. Arribà fins el golf Pèrsic i Oman.

El període Protodinàstic

· Es distingeixen quatre subperiodes:

– Protodinàstic I (2800-2750 aC)

– Protodinàstic II (2750-2600 aC)

– Protodinàstic III a (2600-2450 aC)

– Protodinàstic III b (2450-2350 aC)

· Aquestes subdivisions són en funció dels documents administratius, jurídics i polítics que s’han trobat a través de les excavacions arqueològiques.

· A la riba del riu Eufrates van haver-hi moltes ciutats que es van convertir en ciutats-estat. Van ser:

– A la riba oest de l’Eufrates:
Kix
Nippur
Akxak
Uruk
Ur
Xuruppak

– A la riba est de l’Eufrates:
Lagaix
Adab
Umma
Badtibira
Zabalam

· Les ciutats de Mari i Assur també van pertànyer a l’àmbit sumeri.

· Les ciutats de Susa i Jamazi, a les muntanyes Zagros, van tenir relació amb els sumeris.

· Totes aquestes ciutats-estat eren independents les unes de les altres, però compartien la mateixa civilització: la sumèria.

· Cap el 2500 aC, a Accad, Sumer i Kix hi havia una cultura urbana clarament desenvolupada:

– Una organització política desvinculada dels temples. El rei era al seu cim. Es considerava que era vicari del déu a la terra. Els palaus van adquirir més importància, en detriment dels temples.

– Es produí un creixement econòmic i demogràfic.

– Sorgí l’escriptura. Es creu que va ser una invenció dels sumeris.

– Apareix la primera escultura rodona a Uruk: un fragment escultòric d’un cap de dona.

· La decoració de la glíptica (l’art de gravar pedres dures) es tornà geomètrica.

· L’urbanisme sumeri serví de model a altres ciutats com Assur (a l’alt Tigris) i Mari (a l’Eufrates mitjà).

· El comerç es controlava des dels palaus i els temples. Es duia a terme a través de vies terrestres i rius. Hi hagueren relacions comercials amb Anatòlia, Egipte i la vall del riu Oxus.

Els temples

· Eren molt rics: tenien els seus propis béns i rebien moltes donacions.

· Eren propietaris d’explotacions agrícoles i ramaderes. Hi treballaven pastors, pagesos, blanquers, teixidors, fusters, carnissers, etc.

· L’administració era controlada per un sacerdot, intendents i inspectors, amb l’ajuda d’escribes.

· S’utilitzava el treball d’esclaus, sobretot en tasques de jardineria i en la molta de gra.

· Les persones lliures que treballaven en el temple rebien un salari en espècie, i lots de terra per a conrear amb la seva família.

Els palaus

· En els palaus hi vivien els reis, que pertanyien a dinasties, i es considerava que eren d’origen diví. El rei tenia les següents atribucions:

– Jutge suprem.

– Summe sacerdot.

– Vicaris del déu sobre la Terra.

· El rei rebia diferents noms segons les ciutats-estat:

– A Kix i Uruk rebia el nom de lugal. A Uruk també se li deia en, que volia dir «Gran Sacerdot».

– A Lagaix, ensi. Aquest terme feia referència a que el rei era de procedència divina.

· Administrava el seus béns i els de les ciutats. Però es considerava que l’amo absolut era el déu.

· Al costat dels palaus hi havia les cases on vivien les famílies que es dedicaven a les activitats econòmiques.

· Ordenava la construcció i el manteniment de canals, que eren necessaris per a l’agricultura.

· S’encarregaven de la defensa del territori.

L’exèrcit

· Estava format per servidors del palau.

· En cas de guerra s’hi afegien pagesos.

· Entre tots, es calcula que sumaven uns 650 efectius.

· L’Estela dels Voltors (trobada a Ngirsu) mostra una falange formada per guerrers amb escuts i piques. Correspon a l’època del rei Eannatum, de Lagaix.

· L’Estendard d’Ur ens mostra carros de guerra, tibats per onagres (ases salvatges). Amb aquests carros es perseguia l’enemic.

· A vegades hi havia enfrontaments armats entre diferents ciutats-estat. Les diferents dinasties justificaven les seves accions en nom dels seus déus.

L’economia

· Els llogarets mantenien els temples i els palaus amb els excedents agrícoles que produïen, en forma de taxes. També aportaven personal per a l’exèrcit i els treballs públics.

· El camp es subdividia en terres de regadiu i estepes dedicades a l’alimentació del bestiar.

· A prop dels canals es conreaven productes d’horta i s’hi collien dàtils. A les terres de regadiu s’hi produïa blat i ordi.

· Els problemes principals eren: la salinització del terreny; i les inundacions.

Inscripcions reials i arxius

· Es conserven algunes inscripcions reials i arxius de diferents èpoques, que ens informen d’alguns esdeveniments:

· Protodinàstic II:

D’aquest subperíode procedeixen les primeres inscripcions reials. Pertanyen a l’època de Mebaragesi (22è rei de Kix).

· Protodinàstic III A:

– Arxius del jaciment arqueològic d’Abu Salabikh.

– Dedicatòries de les tombes reials d’Ur.

· Protodinàstic III B:

– Inscripcions reials de Lagaix i Ur.

– Arxius de Lagaix.

Els arxius de Lagaix (anys 2450-2350 aC)

· Les dinasties de Lagaix són de les més conegudes. Existeix una llista reial sumèria, procedent d’aquesta ciutat.

· Inicialment, els sacerdots tenien molta autoritat. El déu protector de la ciutat era Ningirsu.

· S’hi van construir una vintena de temples. Un d’ells era dedicat a la deessa Bau, esposa del déu Ningirsu i coneguda com a «Senyora de l’Abundància».

· L’organització del temple era propietària de 4.460 ha de terra. Una quarta part d’aquesta terra s’utilitzava per a cobrir les necessitats del culte i del temple. Les tres quartes parts restants es dividien en arrendataris.

· L’organització dels temples i les seves propietats es trobaven en mans d’una sèrie d’intendents, amb l’ajuda de molts assistents, tots ells sota la suprema direcció dels sacerdots. El personal podia sumar unes 2.000 persones, incloent tota mena d’oficis: artesans, forners, carnissers i pagesos.

· Possiblement hi hagueren consells d’ancians, per ajudar en les tasques de govern.

· Els primers ensi (reis) de Lagaix van ser:

– En-hegal
– Lugal-sha-engur
– Ur-Nanxe
– Akurgal: fill d’Ur-Nanxe
– Eannatum: fill d’Akurgal

Esplendor i caiguda de Lagaix (circa 2470-2430 aC)

· L’època del rei Eannatum va ser la de màxim esplendor a Lagaix.

· Era rival de la dinastia d’Umma, perquè aquesta volia apoderar-se d’alguns territoris limítrofs, on hi havia molts terrenys de pastures.

· Es creu que Mesalim, de la ciutat de Kix, va fer d’àrbitre en aquest conflicte, i ho va fer a favor de Lagaix. Però en temps de Mesh-Ane-Pada, Kix i Ur van entrar en crisi. Com a conseqüència d’això, Lagaix es va haver d’enfrontar sola a la seva rival, Umma.

· Inicialment, l’exèrcit d’Eannatum vencé el de l’ensi d’Umma, Enakalli.

· El rei derrotat acceptà entregar una contribució a Lagaix, i cedir-li els territoris en disputa.

· Després, Eannatum derrotà els elamites (d’Elam, a l’actual Iran), i també la ciutat d’Akxak, incorporant Kix als seus dominis. Es creu que arribà fins a Subartu (al nord de Mesopotàmia) i Mari (al nord-est de l’Eufrates).

· L’Estela dels Voltors, que hem esmentat més amunt, explica els triomfs de Eannatum.

· Però les guerres entre Lagaix i Umma no es van acabar.

· Umma s’alià amb Lugal-kinixe-dudu, ensi d’Uruk. Aquest rei havia heretat el regne d’un príncep d’Ur, que incloïa Akxak, Kix i Uruk. Gràcies a aquesta aliança, Umma finalment va vèncer Lagaix.

· Com a conseqüència d’això, Lagaix entrà en decadència. Aleshores, Urukagina va dur a terme un cop, i s’apoderà del seu tron (circa 2355 aC). Suprimí els privilegis dels sacerdots i rebaixà els impostos.

· Finalment, el rei d’Umma, Lugalzagesi (2358-2334 aC), seguí expandint el seu regne, apoderant-se de Lagaix, Kix, Ur i Uruk. Arribà al Mediterrani i unificà Sumer sota el seu poder.

· Temps després, Sargon d’Accad, de la ciutat de Kix, aconseguí derrotar Lugalzagesi i apoderar-se de Lagaix. Segons que expliquen els relats, va exhibir al vençut Lugalzagesi en el temple de Nippur, tancat en una gàbia.

· En moltes ocasions s’esmenta que determinats reis van governar durant centenars i fins i tot milers d’anys. Davant d’aquestes dades inversemblants, es fa difícil casar les dades dels esdeveniments, i l’estudi dels fets es limita en gran part a hipòtesis. Es barregen els mites amb la realitat.

La segona urbanització

· Es produí en les etapes del Bronze Antic II i III.

· Els assentaments urbans van augmentar considerablement, estenent-se des del nord de Síria fins Assíria, travessant les valls dels rius Balikh i el Khabur (els dos, afluents de l’Eufrates).

· L’agricultura era de secà.

· Es criaven ramats d’ovelles i cabres.

· Des de les muntanyes Taure (Turquia) fins les muntanyes Zagros (Iran) es produí un tipus de ceràmica d’un tipus molt unitari.

· La ciutat més gran va ser la de Tell Taya, situada a l’alta Mesopotàmia. Tenia una extensió de 100 ha.

Accad

· No s’ha localitzat la seva capital.

· Tell Brak

– Era una ciutat de la regió del riu Khabur.

– Tenia muralles de 10 metres d’amplada.

– El reciente central del palau era rectangular, i estava envoltat per moltes habitacions i dependències.

– A Accad s’hi portà a terme un canvi a nivell espiritual, perquè situà l’home com a centre de l’Univers.

Anatòlia

· Sorgí un tipus d’urbanisme diferent del de Mesopotàmia. Les seves ciutats tenien molt en comú amb les del nord de Síria.

· Anatòlia era rica en coure i plata. Per això, mantenia relacions comercials amb d’altres zones.

· La troballa de «tombes principesques», com le d’Alaca Höyük (que daten del tercer mil·lenni), ens indica que hi havia gran riquesa.

· La ciutat de Troia, des del període II al V, tingué una ciutadella fortificada.

· Les ciutats d’Anatòlia van tenir una evolució, convertint-se en ciutats-estat.

· Konya

– Ciutat situada al centre d’Anatòlia.

– Durant el IV mil·lenni aC, en aquesta zona hi havien molts assentaments rurals.

– Al III mil·leni aC van aparèixer algunes ciutats, com Konya. Això ens indica que es produí una emigració de la gent del camp a les ciutats.

Assíria

· Assur

– Era l’antiga capital d’Assíria.

– Situada en la ruta que conduïa cap a Anatòlia i a l’interior d’Assíria.

– Hi havia un temple dedicat a la deessa Ixtar.

Palestina

· Durant el III mil·lenni aC s’hi desenvolupà molt l’urbanisme. Però les ciutats eren petites.

· Palestina era un lloc de pas entre Síria i Egipte.

· Les seves ciutats més importants van ser: Jericó (en el període VII) i Meguidó (en el període XIX).

· Tell Arad

– Tenia una línia de fortificacions que envoltava els assentaments de població.

– Al centre hi havia edificis públics, separats de la resta de construccions.

· Khirbet Kerak

– Situada a la desembocadura del riu Jordà, a la riba del llac Tiberíades.

– Tenia un gran edifici públic. Possiblement era un graner.

· Al voltant del 2300 aC les ciutats de la zona de Palestina van patir la destrucció i l’abandonament.

Síria

· Era un lloc de pas obligat entre Mesopotàmia i el Mediterrani o Anatòlia.

· Cap el 2300 aC s’hi desenvolupà l’urbanisme.

· Ciutats: Ebla, Qatna i Biblos.

· El regne d’Ebla

– Es trobava entre les actuals Hama i Alepo.

– Tenia 50 ha d’extensió i més de 200.000 habitants.

– Hi havia una muralla defensiva de pedra amb torres rectangulars.

– Es convertí en un gran regne, que sotmeté altres estats veïns.

– Tingué un important circuit comercial.

– El seu sistema polític va ser diferent al de les ciutats de Mesopotàmia. Era d’estructura gentilícia.

– Estava governat per un rei electiu, amb un mandat de set anys, que podia ser reelegit.

– El rei d’Ebla comptava amb:

Un cap de l’administració, encarregat del comerç i del patrimoni.

Un consell d’ancians.

– Tots ells vivien al palau. En les seves dependències hi vivien unes vuit-centes persones, comptant les dones i el servei.

– Els temples no tenien poder polític.

– El regne estava dividit en catorze zones administratives.

– L’economia era de pagesos i pastors. El bestiar estava integrat per bous, vaques i cabres.

– El comerç va ser molt important. Era controlat des del palau. S’intercanviaven metalls i teixits. Les rutes comercials passaven per Síria, Palestina i Assur. S’enfrontà amb Mari i Accad, per tal d’aconseguir el domini de les rutes.

– A finals del Bronze Antic, el temple d’Ebla fou destruït. A la ciutat s’hi van instal·lar els amorrites.

· Mari

– Va ser una altra ciutat-estat.

– Era un important nus de comunicacions amb Síria i Anatòlia.

– Hi havia diversos temples: Ixtar, Ninni-Zaza i Ishtarat.

– Tenia un notable palau.

– Un dels seus reis (lugal) va ser Iblul-El. Aquest rei dominà la vall de l’Eufrates i sotmeté el regne d’Ebla. Però Sargon d’Accàdia conquerí Mari, i, com a conseqüència d’això, el regne d’Ebla fou alliberat i ressorgí. Finalment, la ciutat de Mari va ser destruïda per Naram-Sin d’Accàdia.

· Biblos

– Es trobava a la costa.

– Tenia una muralla amb contraforts.

– El seu traçat urbanístic tenia molta influència de les ciutats de Mesopotàmia.

– Mantenia relacions comercials amb Egipte.

Susiana

· La seva capital era Susa.

· Es trobava a les muntanyes Zagros.

· S’hi desenvolupà un tipus de ceràmica i d’escultura regionals, i una glíptica diferent de la de Mesopotàmia.

· La cultura de Susa s’expandí fins a Tell Malyani Sialk IV.2 i Tepe Yahya.

· Susa comerciava amb pedres dures. S’exportaven a la baixa Mesopotàmia, on no hi havia pedra.

 

Autor de l’article i fonts consultades

Autor de l’article: Jordi Viladoms, juny de 2024.

Bibliografia consultada:

· Ripoll Perelló, Eduard (coordinació científica) / Tusell, Silvia (secretària de coordinació) / Balasch i Recort, Manuel; Fernández Vega, Ana; Lara Peinado, Federico; Muñoz Amilibia, Ana María; Padró i Parcerisa, Josep; Ripoll i López, Sergio; Ripoll Perelló, Eduard; Ruiz Zapatero, Gonzalo; Schobinger, Juan; Villalba i Varneda, Pere (redactors): Gran Història Universal. Volum 1. Prehistòria i Història Antiga. Edicions 62. Barcelona, 2000.

· Blázquez Martínez, José Mª: Historia Universal. Vol. 1. Prehistoria y primeras culturas. Instituto Gallach, Océano Grupo Editorial. Barcelona, 1994.