Us oferim una entrevista a Luísa Oswaldo Cruz, dissenyadora gràfica i artista, d’origen brasiler i austríac. Va néixer a La Haia (Holanda) el 1967. Ha viscut a Rio de Janeiro, a Múnic i actualment a Barcelona. És besneta del cèlebre científic i metge Oswaldo Gonçalvez Cruz (1872-1917), figura eminent i fonamental de la sanitat de Brasil, per ser l’introductor de les vacunes en aquest país. Van ser essencials per a la medicina i la salut de la població brasilera, en un temps que les tradicions i els costums feien que la gent humil en desconfiés, o fins i tot que les rebutgés per la creença que eren totalment perjudicials.

 

Luísa Oswaldo Cruz, artista i dissenyadora gràfica. És besneta del cèlebre metge i científic Oswaldo Cruz, figura fonamental de la sanitat de Brasil.

Fotografia: Jordi Viladoms.

 

Bitllet de cinquanta cruzados (1986), que porta l’efígie d’Oswaldo Cruz.

Fotografia: Jordi Viladoms.

 

Luísa, explica’ns on vas néixer, i els estudis que vas fer.

Vaig néixer a La Haia, a Holanda, el 1967. La meva mare és brasilera, i el meu pare, austríac. Em vaig criar a Rio de Janeiro, on vaig fer els estudis primaris i secundaris, i classes de guitarra. També vaig viure a Múnic, i als divuit anys em vaig establir a Barcelona. Vaig formar-me en disseny gràfic a l’Escola Massana.

 

Quina ha estat la teva trajectòria com a dissenyadora i artista?

Vinc d’una família d’artistes i científics. La meva mare és pianista i el meu pare és geofísic. Vaig estudiar disseny gràfic. Sempre m’ha agradat dibuixar. Vaig començar a tocar la guitarra als dotze anys. Vaig estudiar amb un professor particular durant cinc anys, i després vaig fer un curs a l’escola de música L’Aula de Barcelona. La meva trajectòria d’artista es divideix en aquestes dues àrees, la música i el dibuix/disseny gràfic. He viscut a Rio de Janeiro, a Múnic i a Barcelona. Tinc interessos variats i això m’ha dut a tenir una trajectòria poc lineal.

 

Sabem que has rebut premis, i que has realitzat exposicions.

Pel que fa al disseny gràfic, vaig obtenir menció d’honor i tercer premi en alguns concursos promoguts per l’Escola Massana.

Quant a la música, com a membre del Colectivo Internacional Brasil Catalunya, vaig participar en l’obtenció del Premi Pere Casaldàliga que es va concedir a aquesta entitat, l’any 2007*.

* Aquell any, en un acte de reconeixement, sensibilització i solidaritat, es va concedir la distinció d’honor a les persones i col·lectius que fan possible la construcció de vincles, iniciatives socials i projectes interculturals entre Brasil i Catalunya. El Premi denominat Pere Casaldàliga, per suggeriment de la comunitat brasilera de Catalunya, en homenatge a la vida i l’obra del bisbe català de São Félix do Araguaia, compta amb el suport del Consulat General de Brasil a Barcelona.

També pel que fa a la música, i en l’àmbit de l’activisme social, vaig obtenir el Premi Nelida Piñon, atorgat pel Colectivo Brasil Catalunya, en la seva desena edició. Es tracta d’un premi en honor a les dones que fan del món un lloc millor per a viure i que són un refernt per a les dones que busquen una veu i una possibilitat per a millorar la nostra societat.

 

Participes, doncs, en iniciatives de caràcter social, i sabem que ets activista política.

Si. En aquest àmbit treballo per a conscienciar sobre el cas de l’impeachment fraudulent de Dilma Rousseff, que obrí les portes de l’infern que va viure Brasil sota el mandat criminal de Jair Bolsonaro.

 

Centrem-nos en el teu besavi, Oswaldo Gonçalvez Cruz, que va ser una figura fonamental per a la ciència i la medicina a Brasil. Quins origens va tenir? On va néixer?

Era d’origen portuguès. Va néixer a São Paulo, a São Luiz do Paraitinga. Però al cap de poc temps va tornar amb la seva família a Rio de Janeiro, que era d’on provenien. El seu pare també era metge.

 

Sabem que va morir molt jove. Els teus avis, quins records en tenien?

Si, lamentablement morí amb només quaranta-cinc anys, i el seu fill menor, el meu avi, també morí molt jove. De resultes d’això, el que sé d’ells ho he d’agrair a ma mare, que té molt bona memòria i talent literari. Va escriure una biografia novel·lada sobre la història de la seva família, que es titula Na sombra do herói, A l’ombra de l’heroi.
Els dos, tant el meu besavi com el meu avi, van començar els estudis de medicina als quinze anys. Des de la nostra perspectiva, impressiona tot el que van fer en la seva curta vida.
Al ser un personatge públic de tanta rellevància, la família mantingué el nom de pila en el cognom. Per això, els descendents conservem el seu nom en el cognom.

 

Dins de la teva família, quins records i coneixements de la vida del teu besavi s’han transmès al llarg dels anys i t’han arribat a tu?

La meva mare diu que era molt entregat a la seva tasca. Lluità incansablement per tal que es construís el què avui es coneix com l’Institut Oswaldo Cruz, el més gran institut de medicina tropical i investigació de tot Amèrica del Sud. Quan aconseguí tenir els fons per a la seva construcció, invertí tots els diners en els fonaments de l’edifici. A causa d’això, van haver-li d’ampliar els fons per tal que pogués acabar l’obra.
També era conegut el seu gust per l’art oriental, i el disseny de l’Institut, de clara influència morisca, reflexa el seu gust per aquest estil, que, per altra banda, estava molt de moda a l’època. La meva mare explica que estava al corrent de cada detall de l’obra. Fins i tot els poms de les portes eren importats i se’n tenia cura al detall.
El seu sogre, un emigrant portuguès que s’havia fet ric, li costejà els estudis a l’Institut Pasteur de París. Essent allà, visità les fàbriques de tubs d’assaig i altres materials de laboratori. En va treure fotos, i va aprendre com es feien aquests materials per a després poder-ho ensenyar a Brasil.
La meva mare explica una anècdota que explica molt bé l’educació tan estricta que va tenir: un dia, essent encara un nen, era a l’escola, i un empleat de la casa va interrompre la classe i va dir que Oswaldo havia de tornar a casa ipso facto perquè s’havia descuidat quelcom important. I què era allò tan important? Doncs que se n’havia anat a l’escola sense fer el llit!

 

Quin paper tingué el teu besavi pel que fa a la medicina i a la lluita i l’erradicació de malalties?

Va ser metge, bacteriòleg, epidemiòleg i sanitari, pioner en l’estudi de les malaties tropicals i la medicina experimental a Brasil. L’any 1900 fundà l’Institut Soroteràpic Federal a Rio de Janeiro, que després fou rebatejat Institut Oswaldo Cruz, i avui Fundació Oswaldo Cruz (Fiocruz), de prestigi internacional.
El 1887, a l’edat de quinze anys, ingressà a la Facultat de Medicina de Rio de Janeiro, graduant-se el 1892 amb la tesi «La transmissió microbiana per l’aigua». Abans d’acabar el curs, ja havia publicat dos articles sobre microbiologia a la revista Brasil Médico.
Interessat en la microbiologia, Oswaldo muntà un petit laboratori al soterrani de casa seva, on inicià els seus primers estudis. Dos anys després, convidat per Egydio Salles Guerra, començà a treballar al Policlínic General de Rio de Janeiro, on va ser l’encarregat de muntar i dirigir el laboratori d’anàlisis clíniques.
El 1897, Oswaldo Cruz viatjà a París, on va romandre durant dos anys estudiant microbiologia, seroteràpia i immunologia a l’Institut Pasteur, essent deixeble del director Émile Roux, i medicina legal a l’Institut de Toxicologia. Allí, a més de perfeccionar-se en la investigació microbiològica, tingué contacte amb científics famosos com Metchnikoff, el descobridor de la fagocitosi, que es trobava en l’auge de la seva fama, i amb Ogier i Vibert al laboratori de toxicologia.
Al tornat a Brasil, Oswaldo va reprendre el seu càrrec en el Policlínic per a estudiar la mortaldat de rates que havia generat un brot de pesta bubònica. Demostrà que l’epidèmia era incontrolable sense l’ús del sèrum adequat. Com que la importació era lenta, proposà al govern la instal·lació d’un institut per a fabricar-lo.
A Rio de Janeiro assumí la direcció tècnica de l’Institut Soroteràpic Federal fundat l’any 1900. Dos anys després, assumí la direcció general de l’Institut i treballà per tal d’expandir les seves activitats més enllà de la fabricació de sèrums, incloent la investigació bàsica aplicada i la formació de recursos humans. A l’any següent, passà a estar al capdavant de la Direcció General de Salut Pública.

En aquell moment, Brasil era ple de malalties infeccioses. Oswaldo Cruz decidí fer front a les principals malalties que delmaven la població de la capital federal, com la febre groga, la pesta bubònica i la verola. Per això, adoptà mètodes considerats dràstics per altres metges, com l’aïllament de pacients, la notificació obligatòria de casos positius, la captura de vectors –com mosquits i rates–, i la desinfecció de vivendes en zones endèmiques. La seva base fou l’Institut Federal de Teràpia de Sèrums, des d’on llançà campanyes de sanejament. En pocs mesos, la incidència de pesta bubònica disminuí amb l’extermini de rates, les puces de les quals transmetien la malaltia.
Hi ha una anècdota, famosa, que un dels seus mètodes per a poder controlar la plaga de rates era pagar un preu per a cada rata morta que li portessin. Però al cap d’un temps, veient que cada vegada apareixien més i més rates mortes, descobrí que algunes persones astutes criaven rates en captivitat per a poder cobrar!

Ja a l’any 1907 s’erradicà la febre groga a Rio de Janeiro, i el 1908, quan es produí un nou brot de verola, la gent no dubtà a buscar els llocs de vacunació.

Al tornar a Brasil el 1908, Oswaldo Cruz va ser rebut com un heroi nacional, i el 1909, l’Institut Soroteràpic Federal va rebre el seu nom, rebatejat com Institut Oswaldo Cruz. El 1910 lluità contra la malària i la febre groga durant la construcció del ferrocarril Madeira-Mamoré, sol·licitat pel govern de Pará.

La meva mare també ens explicava que, enmig dels problemes sanitaris que delmaven el país, les autoritats sanitàries de Brasil van escriure a l’Institut Pasteur de França, demanant que enviessin a Brasil un especialista que els ajudés a solucionar els problemes. Des de l’Institut Pasteur van contestar per telegrama que el millor especialista a l’àrea ja el tenien a casa, i que no era altre que Oswaldo Cruz.

 

Sabem que arran dels intents d’implantar les vacunes, es produïren uns esdeveniments a nivell social…

A principi del segle XX, Rio de Janeiro era la capital federal de Brasil, però encara tenia greus problemes urbans, de subministrament d’aigia potable i de recollida d’escombraries. Hi havia barris molt densament poblats i proliferaven malalties com la tuberculosi, el xarampió, el tifus, la lepra, i es produïen greus epidèmies de febre groga, verola i pesta bubònica. El president Francisco Rodrigues Alves, que governava en aquell temps, encarregà a l’enginyer i alcalde Francisco Pereira Passos una reurbanització radical, i al meu besavi l’execució d’un gran projecte sanitari. L’alcalde executà la seva tasca ordenant extensos enderrocs d’edificis i barris. Però això provocà el desallotjament de milers de persones pobres, que foren desallotjades i expulsades cap a les zones muntanyoses de la perifèria.

Oswaldo Cruz assumí la Direcció General de Salut Pública, creant unes «Brigades mata mosquits», que estaven formades per funcionaris del servei sanitari. Aquests desinfectaven i exterminaven els mosquits transmissors de la febre groga, casa per casa. Simultàniament inicià una campanya d’extermini de rates i ratolins, considerats els principals transmissors de la pesta bubònica, distribuint raticides per la ciutat, i encarregant la recollida de les escombraries i residus.

Per tal d’erradicar la verola, el Congrés aprovà la «Llei de Vacuna Obligatòria», que autoritzava les brigades sanitàries a visitar les cases i aplicar la vacuna als seus residents. Moltes vegades els veïns s’hi resistien, i els sanitaris havien de fer la seva tasca acompanyats per la policia.

La situació era explosiva, perquè hi havia molta confusió i un gran malestar entre la població. La ciutat es trobava en un estat caòtic i plena d’enderrocs, i les «brigades mata mosquits» semblava que envaïssin les vivendes. Tota aquesta situació va fer créixer l’oposició envers les accions del govern, i es parlava molt dels suposats perills causats per la vacuna. Es produí una revolta sagnant, que fou durament reprimida.

Al combatre la febre groga, Oswaldo Cruz topà amb diversos problemes. Gran part dels metges i de la població creia que la malaltia es transmetia pel contacte amb la roba, la suor, la sang i les secrecions dels malalts. Tanmateix, Oswaldo tenia una nova teoria: el transmissor de la febre groga era un mosquit. D’acord amb aquesta idea, va fer suspendre les desinfeccions, i ordenà que es formessin les brigades que van recórrer les cases, els jardins, els patis i els carrers, per tal d’eliminar els focus d’insectes.

El 1904 l’oposició a Oswaldo Cruz assolí el seu cim. A l’agreujar-se els brots de verola, intentà promoure la vacunació en massa de la població. Els diaris van llançar una campanya contra la mesura. El Congrés protestà i s’organitzà una lliga contra la vacunació obligatòria. El dia 13 de novembre esclatà una revolta popular, i el dia 14 l’Escola Militar de Praia Vermelha va fer un alçament. El Govern derrotà la revolta, però suspengué l’obligatorietat de la vacuna.

Oswaldo Cruz va acabar vencent la batalla. El 1907 la febre groga estava erradicada a Rio de Janeiro. El 1908, una epidèmia de verola portà la població als llocs de vacunació. Brasil finalment reconeixia el valor de les mesures.

En el món científic internacional el seu prestigi ja era incontestable. El 1907, en el XIVè Congrés Internacional d’Higiene i Demografia de Berlín, rebé la medalla d’or pels esforços de sanejament de Rio de Janeiro. Oswaldo Cruz encara reformà el Codi Sanitari i reestructurà  tots els òrgans de salut i d’higiene del país.

L’any 1909 deixà la Direcció General de Salut Pública, passant a dedicar-se només a l’Institut de Manguinhos, ja rebatejat amb el seu nom. Des de l’Institut llançà importants expedicions científiques que possibilitaren un major coneixement de la situació sanitària en l’interior del país. Erradicà la febre groga a Parà i realitzà la campanya de sanejament a l’Amazònia. També permeté la culminació de les obres de l’Estrada de Ferro Madeira-Mamoré, la construcció de la qual havia estat interrompuda pel gran nombre de morts entre els operaris, provocades per la malària.

 

El govern li devia concedir moltes distincions, i el seu prestigi devia ser molt gran.

Quan la febre groga va ser erradicada de Rio de Janeiro, li van atorgar la medalla d’or del XVIè Congrés d’Higiene i Demografia de Berlín, el 1907. Quan va tornar a Berlín, fou rebut com un heroi nacional.

 

El teu besavi deu ser una persona molt estimada a Brasil.

I tant. Però no era gens vanitós, i no li agradava la notorietat. La meva mare explica que una vegada, a Belém do Pará, es llevà a les cinc de la matinada per a fugir de les autoritats que li volien fer un homenatge.

 

Hi ha un bitllet de Brasil amb l’efígie del teu besavi…

Ens va fer molta il·lusió quan sortí el bitllet de 50 reais l’any 1986. Jo tenia vint anys. Per això, durant un temps el vaig utilitzar bastant. Afectuosament se’n deia Vadão (d’Oswaldo), perquè en el seu moment valia força… Però amb la gran inflació d’aquella època, no va durar gaire.

 

Sabem que arran de la pandèmia de la Covid19 tornà a resorgir amb força el record del teu avi i la seva valuosa actuació en l’àmbit de la medicina.

És clar, la famosa revolta de les vacunes. Sembla mentida que, passat tant de temps, tornin a sorgir aquests fantasmes obscurantistes. Tenim amics metges que treballen a l’Institut Oswaldo Cruz a dia d’avui. Es trobaren a la línia del front. Al costat de l’edifici de Fiocruz hi ha una gran zona molt pobra. Amb l’ajuda de la Fundació, s’hi establí un dispositiu de recolzament i informació que aconseguí que aquesta àrea portés la pandèmia prou bé, en comparació amb d’altres zones on el govern que hi havia brillà per la seva absència.

 

Parla’ns també del teu avi, Walter Oswaldo Cruz.

Va ser cap de la Divisió de Patologia de Fiocruz de 1962 a 1964, i un dels membres de la Societat Brasilera per a l’Avenç de la Ciència (SBPC) el 1949. Aquest mateix any es creà el Curs de Formació d’Investigadors de Manguinhos. Participà en la campanya per a la creació del Ministeri de Ciència, i tingué un paper principal en la fundació de la Universitat de Brasília, el 1960, i en la Reforma Universitària, entre 1962 i 1963. També fou assessor tècnic de la Presidència de la República.
A més, va ser un excel·lent jugador d’escacs. Entre 1928 i 1953 competí en varis campionats nacionals i internacionals d’escacs, i va ser campió brasiler en sis d’ells.
També tenia un humor molt peculiar, alhora que era molt exigent i dedicat als seus estudis.

 

Formeu una família plena de talent. La teva mare és pianista, i el teu pare, geofísic.

Al meu avi li hagués agradat que la mare seguís els estudis de medicina, però ella es decantà per la música, cosa que ell al final va saber valorar i recolzar.
Els meus pares ens educaren en els valors de l’humanisme, de la ciència i de l’art, transmetent-nos la fe en el progrés i en la solidaritat. És un llegat del que em sento orgullosa, i un cognom que porto amb honor, tot i que a vegades costa no sentir-se poca cosa al costat de semblant trajectòria i llegat!

 

Luísa, et transmetem el nostre més efusiu agraïment per aquesta conversa tan interessant i edificant, sobre el teu besavi, Oswaldo Cruz, que realitzà una tasca tan trascendent en aquest país tan admirat per tothom que és Brasil.

 

Entrevista original realitzada per Jordi Viladoms a Luísa Oswaldo Cruz, a Barcelona, al setembre de 2021.

 

Annex: algunes de les distincions i reconeixement d’Oswaldo Cruz arreu del món

· Al voltant de 1908 Oswaldo Cruz va ser mestre de Carlos Chagas, que més tard va descobrir el paràsit del que avui coneixem com a causant del Mal de Chagas. La denominació donada al paràsit, Trypanosoma cruzi, és un homenatge del doctor Chagas al seu mestre Oswaldo Cruz.

· 1911: l’Institut Oswaldo Cruz rebé el diploma d’honor de l’Exposició Internacional d’Higiene de Dresden, Alemanya.

· 1912 (11 de maig): l’Acadèmia Brasilera de Lletres nomenà acadèmic Oswaldo Cruz.

· 1916: Oswaldo Cruz va ser nomenat alcalde de la ciutat de Petròpolis. S’hi havia traslladat després de deixar les seves activitats a l’Institut, per motius de salut.

· 1986: es va imprimir la seva efígie en el bitllet de cinquanta mil cruzados.

· 2001: André Sturm realitzà una pel·lícula sobre Oswaldo Cruz, Sonhos Tropicais (Somnis tropicals), basada en la novel·la homònima de Moacy Scliar.

· Un municipi de l’Estat de São Paulo porta el nom d’Oswaldo Cruz.

· A París, a l’elegant districte setzè, hi ha un carrer que té el nom d’Oswaldo Cruz, relativament a prop de la Torre Eiffel.

· A un barri del nord de Rio de Janeiro també hi ha un carrer que s’anomena Oswaldo Cruz.

· Un vaixell hospital de la marina brasilera va ser denominat NAsH Oswaldo Cruz.

· La població argentina de Barracas, ciutat autònoma de Buenos Aires, té una avinguda que porta el nom d’Oswaldo Cruz.

 

Web de la Fundació Oswaldo Cruz (Fiocruz): https://portal.fiocruz.br

Walter Oswaldo Cruz a wiquipedia: https://pt.wikipedia.org/wiki/Walter_Oswaldo_Cruz
Fill d’Oswaldo Cruz. Va ser científic i investigador en fisiologia.