En aquest article volem oferir-vos una selecció de retrats femenins de tots els temps. De totes les edats i condicions socials.
Segle XV
Magdalena llegint. Obra de Rogier van der Weyden (aprox. 1399-1464). Oli sobre caoba d’abans de 1438. National Gallery, Londres.
Fotografia del quadre: Jordi Viladoms, 2019. Informació: procedent dels rètols de la National Gallery, Londres.
Magdalena s’identifica pel seu pot d’ungüent. La figura que es troba dempeus darrere d’ella és probablement Sant Josep. La figura agenollada de l’esquerra se sap que és Sant Joan Evangelista.
Aquest quadre és un fragment, aparentment del costat dret d’un gran retaule que ja no es conserva. Tot el retaule probablement mostrava la Mare de Déu i el Nen al centre, amb sants a banda i banda.
Segle XVI
Queen Elizabeth I. Obra d’un pintor de l’Europa continental desconegut. Circa 1575. Oli sobre fusta. National Gallery Portrait, Londres.
Fotografia del quadre: Jordi Viladoms, 2019. Informació: procedent dels rètols de la National Gallery Portrait, Londres.
Isabel era filla d’Enric VIII i d’Anna Bolena. Durant el seu llarg regnat es consolidà l’Església d’Anglaterra, i hi hagué una pau i una prosperitat relatives. Tot i rebre moltes propostes de matrimoni, Isabel va romandre soltera i es va conèixer com la «reina verge».
Aquest retrat, conegut com el «retrat de Darnley» (en referència a un seu antic propietari), és una de les imatges que han sobreviscut més importants de la reina. Fou pintat en vida seva i els trets facials van ser copiats en molts retrats posteriors d’Isabel. Les investigacions han demostrat que els pigments vermells d’aquesta imatge s’han esvaït i que les galtes de la reina eren lleugerament més rosades, mentre que el brodat del seu vestit era més carmesí i daurat.
Segle XVIII
Madame Raymond de Verninac. Obra de Jacques Louis David, 1798-1799. Museu del Louvre, París.
Fotografia del quadre: Jordi Viladoms, 2019. Museu del Louvre, París.
Segle XIX
La mare del capità von Stierle-Holzmeister. Obra de Ferdinand Georg Waldmüller (Viena, 1793-1865). Circa 1819. Altes Museum, Berlín.
Fotografia del quadre: Jordi Viladoms, 2023. Altes Museum, Berlín.
Julius Hübner. Retrat de Pauline Charlotte Bendemann, l’esposa de l’artista. 1829. Altes Museum, Berlín.
Fotografia del quadre: Jordi Viladoms, 2023. Altes Museum, Berlín.
Lady Agnew. Obra de John Singer Sargent (1856-1925). Oli sobre llenç. Circa 1892-1893. National Gallery of Scotland, Edinburg.
Fotografia del quadre: Jordi Viladoms, 2019. National Gallery of Scotland, Edinburg.
A finals de 1892 Sargent va començar un retrat de Lady Agnew, la muller d’un company escocès. Quan el quadre va aparèixer a la Royal Academy la primavera següent, el Times el va qualificar com «una obra mestra; no només un triomf de la tècnica, sinó el millor exemple de retrat en el sentit literal de la paraula, que s’ha vist aquí en molt de temps».
La protagonista du un vestit blanc amb una faixa de color lavanda pàl·lid. A l’ombra, el seu vestit ofereix tonalitats verdoses, tot reflexant l’entapissat de fons.
Les pinzellades àmples i segures dibuixen les faldilles a través amb una gamma de tons molt precisa i delicada, produint un efecte meravellosament elegant, i donant-li un caire aristocràtic. Lady Agnew no procedia d’una família noble, però Sargent aconseguí donar-li aquest caràcter.
L’expressió facial de Lady Agnew és ambivalent, de manera conscient. El costat dret dels seus llavis té una arruga que expressa cert dubte o cansament, mentre que el costat esquerre sembla a punt de generar un somriure. I, com si volgués insistir en aquesta ambivalència, els seus ulls són lleugerament closos. Per descomptat, Sargent és qui domina aquesta expressió.
Informació procedent de:
Ratcliff, Carter: John Singer Sargent. Artabras. Cross River Press, Ltd. Nova York, EUA, 1982.